TEAM project Final Conference will be held in May in Barcelona, to present the key findings and recommendations of the study.

En la Conferencia Final del proyecto TEAM se presentarán los resultados principales de la investigación en tres sesiones temáticas que se discutirán con expertos en el campo de estudio. Las presentaciones abrirán un intersante debate entre miembros de la academia, contando con la implicación directa de representates de sindicatos, organizaciones de base y el público en general.

“Observatori Antropologia del Conflicte Urbà”
“Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics” de l’Institut Català d’Antropologia
“Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya” (IPEC)
“Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social” (GRECS) de la Universitat de Barcelona

La conflictivitat social és inherent a la societat urbana en general, una constant històrica que converteix a les ciutats en epicentres de la revolta i de les seves modalitats. Si bé per mitjà dels vells marcs teòrics tractàvem de sistematitzar les lògiques diferenciades dels grans moviments de masses, dels petits grups centrats en l’execució d’una acció programàtica o dels individus que se sublevaven en un silenciós i diari desacatament, no era possible emmarcar-los tots en un mateix desafiament sistèmic. Moviments polítics vs. moviments socials; pacífics vs. violents; organització vs. espontaneïtat. Antigues dicotomies superades per la força del present.

Així doncs, ¿Quines formes pren el “conflicte” a les ciutats contemporànies?. Les agitacions característiques de l’actual període de crisi són una bona mostra de les distintes modalitats que prenen les actuals impugnacions a l’ordre públic, a les normatives que el sustenten i a les autoritats que l’executen. Des d’una manifestació contra les retallades a la pintada d’un grafit apolític a la perifèria urbana; de les insubordinacions davant les execucions hipotecàries a la negativa de pagar per viatjar en metro; de les simbòliques accions performatives que tenen lloc a l’espai públic, a la defensa a ultrança dels habitatges okupats o a la resistència veïnal davant els desnonaments o enfront de les batudes d’identificació d’immigrants.

Aquestes Jornades pretenen inventariar i analitzar a través de variades aproximacions etnogràfiques aquells fenòmens de desacatament quotidià o extraordinari -moltes vegades invisibles- dirigits o inspirats pel refús a un ordre espacial, econòmic, polític o social. Ara bé, per tal d’identificar-los com a mecanismes destinats a la denúncia d’un ordre concret, ens hi hem d’apropar mitjançant una serie de conceptes que sintetitzin els processos d’imposició d’un ordre homogeni i les pràctiques d’impugnació al mateix: Es tracta de nocions com les “desercions urbanes” de Pere López Sánchez, els “contramoviments” de Gaspar Maza, Gary McDonogh o Joan J. Pujadas, o les “mobilitats forçades” de J.P. De Gaudemar.

Sota aquests conceptes hi conflueixen les lluites per l’habitatge, el copyleft, el furt quotidià als grans magatzems, l’autonomia alimentària o la lluita per l’espai públic: la generació i conquesta de formes de relació i d’intercanvi paral·leles i combatives davant les condicions de vida a la societat urbana. D’igual forma es contemplen accions de “resistència política” coordinades per veïns, assemblees o grups autònoms, així com aquells fenòmens de deserció que tant han incomodat a les ciències socials per la seva manca de discurs: els motins cíclics a les perifèries de les grans ciutats i els aldarulls periòdics vinculats a les celebracions esportives. Tots aquests fenòmens s’associen als mecanismes de dominació urbana i mercantilització de la ciutat endegats per les autoritats i el Capital, i que prenen forma com a projectes de tematització i patrimonialització de l’espai, turistificant l’entorn, i estimulant els processos de privatització espacial, gentrificació i d’especulació immobiliària, que acaben per forçar a grans contingents de població a una mobilitat involuntària. Acompanyats sempre de l’anomenada “participació ciutadana”, es legitimen actuacions higienitzadores i pràctiques de govern que, lluny d’assolir la participació que abanderen, l’estrenyen en marcs jurídics fiscalitzadors i punitius d’un caire cada vegada més moralista i repressor.

Mercè Tadjer (geògrafa i historiadora – UB)

Manuel Delgado (antropòleg – UB)

Sergi Yànez (membre de Turiscòpia i autor del llibre)

Presentarà l’acte: Verena Stolcke (presidenta de l’ICA)

Entrada Lliure / Aforament limitat

No sabem què en penseu, però la situació que estem vivint comença a ser del tot inacceptable. El mateix dia que s’anuncia una pujada desbaratada de les taxes universitàries –incompatible amb la presumpció de l’ensenyament universitari com a públic– es produeixen noves detencions de joves vaguistes del proppassat 29 de març. I novament alguns d’ells i elles, com els empresonats en aquests moments, són estudiants de la UB.

En aquestes condicions és molt complicat desenvolupar una activitat acadèmica normal. En conseqüència, el personal docent i investigador del GRECS, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona, ha decidit interrompre, a partir d’avui, divendres 20, la seva tasca ordinària per suscitar i participar en tota mena de debats que plantegin l’excepcionalitat de l’actual situació i que promoguin una reacció adient per part dels universitaris i universitàries.

20 d’abril de 2012

Hi intervindran: Manuel Delgado, coautor: Verena Stolke, presidenta de l’Institut Català d’Antropologia i Enric Pubill, president de l’Associació d’Expresos Polítics.

Presentarà l’acte: Pere Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Del 1939 al 1977, milers de dones i d’homes que s’oposaven al règim franquista van haver d’aprendre a viure ocultant la seva identitat tant per protegir-se ells mateixos com per emparar les persones del seu entorn. Amb claredat i exactitud, Lluites secretes revela les tècniques d’ocultació i les normes de seguretat que van permetre a la resistència antifranquista organitzar-se per combatre la dictadura feixista. A l’ombra d’una vida quotidiana estretament controlada per la policia política i els seus confidents, rodava un món paral·lel de moviments, trobades i accions que es planificaven i s’executaven amb una reserva total. Aquesta obra no sols s’endinsa en un univers soterrat a la força, fet de lluita i de generositat, sinó que reflexiona sobre la funció estructuradora que té el secret en qualsevol societat.

L’eix fonamental d’aquest treball el constitueix la celebració centenària del Corre de Bou de Cardona, alhora que ens ofereix una panoràmica general de la cultura popular taurina de Catalunya. El lloc central l’ocupen les categories relatives a la tradició i la modernitat, a partir de les quals es ressegueixen qüestions clau com ara popular, vehiculava un discurs de poder absolutament coherent que es mostrava indiferent al de la ideologia oficial i actuava advocant un ordre fonamentalment diferent a l’imposat des del camp sociopolític dominant.l’aparició del toreig professional i la corrida comercial, o les transformacions dels espais de celebració. Amb aquest treball es desmenteixen aquelles afirmacions que portarien a concebre les festes populars amb bous com a simples espectacles, abocant-les al calaix de sastre de les explosions d’insensatesa col·lectiva. Tot plegat, posant de manifest fins quin punt la naturalesa enutjosa dels correbous, des de les legislacions antitaurines d’Isabel la Catòlica fins a l’actualitat, no es trobava, com freqüentment es volia fer creure, en l’aparent insensatesa de tal celebració, sinó en la insinuació que tal celebració, i per extensió tota praxis simbòlica.